Què canvia per a Andorra amb l'Acord UE?

Sobirania i justícia

• Les sentències del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) esdevenen vinculants per a Andorra (art. 96): el dret europeu s'interpretarà de manera uniforme, per sobre del criteri andorrà.
• Els actes de la UE incorporats a l'Acord s'han d'interpretar i aplicar d'acord amb la jurisprudència del TJUE, anterior i posterior a la signatura (art. 85.2).
• L'Acord no és un règim fet a mida: els annexos I–XXV incorporen un llistat extens de Directives, Reglaments i Decisions de la UE que seran aplicables a Andorra.
• L'art. 65 de la Constitució exigeix una majoria de dues terceres parts del Consell General per ratificar tractats que cedeixen competències legislatives, executives o judicials: l'Acord cedeix les tres.
• L'acord pot aplicar-se de manera provisional abans de la ratificació o del referèndum. La Llei de tractats actual no ho permet, però es pot reformar per majoria ordinària i obrir aquesta via sense necessitar els dos terços del Consell General.
• L'aplicació provisional ja substituiria l'Acord duaner de 1990: el Protocol d'Andorra (art. 4) estableix que la nova unió duanera el «substitueix i succeeix», i el Protocol marc 2 no l'inclou entre els acords que es mantenen. Res no garanteix que revisqui si la ratificació acabés fracassant.
• Els crítics denuncien que la UE ha marcat els terminis i les condicions, amb poc marge de negociació per a Andorra.

Immigració i pressió demogràfica

L'acord fixa un increment net anual mínim de permisos de residència de llarga durada per a ciutadans de la UE (fins al 2037, segons el text):

• Per als nacionals de la UE sense activitat econòmica, l'increment net anual mínim de permisos és del 2,5%; per als permisos de curta durada (12 mesos o menys) amb activitat econòmica, del 5% (annex VIII).
• La Directiva 2004/38/CE (lliure circulació i residència dels ciutadans europeus i els seus familiars) forma part de l'annex VIII i s'interpreta d'acord amb la jurisprudència del TJUE (art. 85.2). El secretari d'Estat per a les Relacions amb la UE ho va confirmar públicament l'agost del 2026.
• Els familiars dels ciutadans de la UE que resideixin legalment a Andorra tenen dret a un permís de la mateixa validesa; l'esgotament de la quota anual no es pot invocar per denegar-los-el, ni tan sols si volen exercir una activitat econòmica.
• No cal permís de residència per a estades inferiors a 3 mesos si no s'exerceix activitat laboral ni econòmica permanent. El capítol IV de la Directiva (residència permanent, en general als 5 anys de residència legal continuada) s'aplica a Andorra.
• L'Acord no estableix cap sistema de verificació oficial d'antecedents penals: l'annex VIII només afegeix una autodeclaració de condemnes anteriors. Els antecedents penals per si sols no permeten denegar la residència (Directiva 2004/38, art. 27.2); demanar informació policial només és possible en casos considerats indispensables, no de rutina (art. 27.3). Tampoc no es poden exigir revisions mèdiques de rutina (art. 29).
• Un treballador comunitari que perd la feina de manera involuntària conserva l'estatut de treballador —i per tant la residència— si s'inscriu al servei d'ocupació competent (art. 7.3 de la Directiva).
• Aquesta pressió s'afegeix a la crisi de l'habitatge i a la tensió sobre els serveis públics.

Habitatge i lliure circulació de capitals

• L'acord prohibeix restringir la lliure circulació de capitals (art. 27): no es podran limitar les compres immobiliàries per part de residents de la UE, incloses les segones residències.
• Això dificulta o impossibilita mesures de protecció com afavorir els residents locals en l'accés a l'habitatge.
• San Marino va obtenir proteccions en aquest àmbit; Andorra, no.

Model de país i teixit social

• Proteccions insuficients per als treballadors locals i l'economia del país; els sindicats han criticat la manca de consulta.
• L'alineament amb la UE canvia el model andorrà de manera pràcticament irreversible i pot implicar el país en riscos i conflictes externs.

Procés democràtic

• Negociació percebuda com a precipitada, sense les proteccions que altres microestats van obtenir.
• El referèndum no és, a Andorra, ni obligatori ni vinculant: el seu caràcter «vinculant» depèn d'un compromís polític, no d'una obligació constitucional.
• Retards reiterats del referèndum promès al programa electoral 2023–2027, mentre avança la signatura i es debata l'aplicació provisional.
• Es pot signar l'Acord abans de consultar el poble, i després demanar ratificació en un escenari ja condicionat.
• Les enquestes mostren una oposició forta o una gran indecisió de la ciutadania, amb variacions segons el col·lectiu.

Acord mixt i calendari europeu

• El Consell de la UE ha confirmat que l'Acord és mixt: calen la ratificació del Parlament Europeu i dels parlaments dels 27 Estats membres, un procés que pot allargar-se anys.
• Això pot situar la consulta andorrana al final de la cadena, després que altres capitals ja hagin dit la seva.
• El calendari l'han condicionat actors externs: el bloqueig de mesos per la reserva de Bulgària, la sortida prèvia de Mònaco o els ritmes de San Marino i de la UE; Andorra ha tingut poc control real sobre els terminis.

Estat del procés (agost 2026)

• El Consell de la UE ha aprovat el text i autoritza la signatura i, en el pla europeu, l'aplicació provisional de parts de l'Acord.
• El Govern afirma que Andorra no pot aplicar l'Acord provisionalment sense ratificació del Consell General després del referèndum; els crítics alerten que una reforma de la Llei de tractats podria obrir aquesta porta.
• Passos previsibles: signatura → (eventual) aplicació provisional a escala UE → referèndum i ratificació a Andorra → ratificacions als 27 Estats membres i al Parlament Europeu → entrada en vigor plena.
• El Govern ha advertit de possibles «represàlies» europees si un futur executiu aparca l'Acord després de les eleccions de 2027; l'oposició ho interpreta com a pressió política i reclama arguments de fons i data de consulta.
• L'agost del 2026, el secretari d'Estat per a les Relacions amb la UE va confirmar que la Directiva 2004/38/CE forma part de l'annex VIII i que s'ha d'interpretar d'acord amb la jurisprudència del TJUE (art. 85.2).