
L'acord fixa un increment net anual mínim de permisos de residència de llarga durada per a ciutadans de la UE (fins al 2037, segons el text):
| Quota mínima anual | |
|---|---|
| Andorra | 7% |
| San Marino | 3% |
| Liechtenstein | 1,5% |
Per als nacionals de la UE sense activitat econòmica, l'increment net anual mínim de permisos és del 2,5%; per als permisos de curta durada (12 mesos o menys) amb activitat econòmica, del 5% (annex VIII).
Aquesta pressió s'afegeix a la crisi de l'habitatge i a la tensió sobre els serveis públics.
Normes de residència: Directiva 2004/38
La Directiva 2004/38/CE (lliure circulació i residència dels ciutadans europeus i els seus familiars) forma part de l'annex VIII i s'interpreta d'acord amb la jurisprudència del TJUE (art. 85.2). El secretari d'Estat per a les Relacions amb la UE ho va confirmar públicament l'agost del 2026.
Els familiars dels ciutadans de la UE que resideixin legalment a Andorra tenen dret a un permís de la mateixa validesa; l'esgotament de la quota anual no es pot invocar per denegar-los-el, ni tan sols si volen exercir una activitat econòmica.
No cal permís de residència per a estades inferiors a 3 mesos si no s'exerceix activitat laboral ni econòmica permanent. El capítol IV de la Directiva (residència permanent, en general als 5 anys de residència legal continuada) s'aplica a Andorra.
Un treballador comunitari que perd la feina de manera involuntària conserva l'estatut de treballador —i per tant la residència— si s'inscriu al servei d'ocupació competent (art. 7.3 de la Directiva).
Antecedents penals
La quota regula el ritme d'arribades, però no les condicions per residir-hi: les fixa la Directiva, i Andorra perd marge per rebutjar residents amb antecedents penals.
L'Acord no estableix cap sistema de verificació oficial d'antecedents penals: l'annex VIII només afegeix una autodeclaració de condemnes anteriors. Els antecedents penals per si sols no permeten denegar la residència (Directiva 2004/38, art. 27.2); demanar informació policial només és possible en casos considerats indispensables, no de rutina (art. 27.3). Tampoc no es poden exigir revisions mèdiques de rutina (art. 29).